 |
| Foto de l'arxiu de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú |
 |
| Foto de l'arxiu de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú |
 |
| Foto de l'arxiu de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú |
HISTÒRIA DELS GEGANTS GROSSOS DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Durant el segle XVI no hi ha
constància en cap document de que la nostra vila tingués cap
parella de gegants de cartró que participés en les festes de la
vila, almenys fins l’últim document que es conserva que data del
1668. El primer referent sobre els nostres Gegants Grossos data del
1709 en el llibre de comptes d’obra de
l’arxiu de la parròquia de Sant Antoni on apareix escrit el
pagament de pintar els gegants i mulassa, per les festes de Corpus
del mateix, any a Josep Urgelles. Per tant les figures varen ser
construïdes en aquest període de 40 anys dels quals no hi ha
informació. Aquests primers gegants ja devien tenir una alçada
considerable.
El gegant portava barretina, una
banda de tafetà blau amb serrell i a més anava armat amb un porra
gran i d’eriçats esperons. La geganta vestia gipó amb peixera de
puntes, davantal i maneguí, així com també una brossa de tafetà i
un ventall, ambdós duien perruca.
Aquestes robes varen durar molts
anys, cosa curiosa, ja que a Vilanova no hi havia la tradició de
canviar el vestit dels gegants segons la moda de l’època en que
estaven. Només canviaven el pentinat de la geganta cada any. L’any
1716 es varen comprar unes arracades i una creu de vidre per a la
bella geganta de Vilanova i al 1735 en Josep Matheu va encarregar-li
a l’argenter Josep Romeu unes arracades de plata amb pedres, joies
que portà molts anys, fins que es feren malbé. El 26 d’agost del
1771 la parella de gegants grossos participen en la cercavila de
benedicció de la primera part del temple de Sant Antoni, però no ho
fan sols, s’estrenen els Gegantons de Vilanova i la Geltrú i
passen a ser una família de quatre gegants inseparable fins als
nostres dies.
Al finalitzar la guerra
napoleònica (1814), es va fer una restauració dels quatre gegants i
es va aprofitar per canviar els vestits a la parella de gegants
grossos, robes que foren adquirides per subscripció popular, no se
sap ben bé com eren les noves indumentàries, simplement se sap que
varen ser fetes pel sastre Fernando Díaz. La reparació de les
testes i de l’esquelet dels mateixos va córrer a càrrec de
l’escultor vilanoví Andreu Serrat. Els nous vestits van durar pocs
anys, ja que l’any 1820 varen ser refets i tenyits per en Josep
Planas. El 1831 el vestit de la geganta grossa torna a ser retenyit
per Anton Servet, tintorer de la vila de Sitges. Per la Festa Major
de l’any 1832, el 17 de gener es varen fer uns nous vestits per als
nostres gegants grossos i es van tornar a reparar testes i esquelets.
Tampoc sabem com eren aquests nous vestits, es creu que era una
indumentària de reis o cabdills cristians. L’únic segur era que
el gegant continuava portant la porra. Aquest vestuari va durar prop
d’una vintena d’anys, ja que per la Festa de les Neus de 1855 els
gegants no van poder sortir per falta d’un vestuari i de les
perruques. La casualitat va fer que en aquell moment en Josep Vidal i
Salleres deixes en testament 500 lliures (1333.33 pessetes de
l’època) per restaurar els entremesos vilanovins, entre ells els
gegants. Es va crear una comissió per administrar aquests diners, i
els nostres gegants van tenir vestits nous i noves perruques. Per
primera vegada als nostres gegants se’ls posa la indumentària
moresca. Aquesta indumentària ve influenciada per les campanyes
africanes que es van dur amb èxit, era un acte vexatori cap als
enemics. Com a anècdota la indumentària morisca es deix de portar,
exclusivament, els dies 8 i 9 de febrer de 1860, amb motiu de les
festes de la conquesta de Tetuan per que no es volia que els nostres
gegants vestissin igual que els enemics. Al Gegant de la Porra li fou
canviat el turbà per una barretina i l’alfange per un trabuc i la
Geganta Grossa va canviar el turbà per un mocador d’indiana.
Els vestits no van durar gaire
ja que les rates i les arnes van destrossar la vestimenta, i les
nombroses caigudes que van patir havien destrossat les testes i
cossos. A l’any 1881, per celebrar l’arribada del ferrocarril a
Vilanova i la Geltrú, es va haver d’improvisar uns vestits nous i
es van reparar les testes a corre-cuita per tal de tenir-los ben
macos per l’espera’t dia. Els gegants no podien faltar en un dia
tan important per la societat vilanovina.
Uns mesos més tard, exactament
en el març del 1881, en una reunió familiar anomenada “The
Trankil Club”, es va decidir pagar una nova restauració dels
gegants grossos i alhora també fer uns vestits que marquessin un
abans i un després. Per realitzar la nova indumentària es va
confiar en el bon gust del pintor-decorador Josep Sugranyes, que va
escollir per a vestir els gegants un model romànic molt sumptuós.
Les robes les va confeccionar el sastre Pau Robert amb l’ajuda de
la modista Sans i de les senyoretes Almirall, Samà, Coll, Garrich i
Aymar, és a dir, el bo i millor de la societat de l’època. Una de
les senyoretes va fer un ventall a imitació de vori, però no va ser
de gust de la direcció i no el van arribar a estrenar mai. Les
corones i perruques varen ser construïdes pels senyors Florenci
Cornet i Ferran Paris respectivament. El vestit del gegant era
vermell amb adorns grocs i la capa blava, el de la geganta era de
color verd clar amb el mantell vermell. En aquest cas els
dissenyadors dels nous vestits van substituir la porra típica del
nostre gegant per passar a dur una espasa. Aquests vestits tampoc van
tenir una vida molt llarga, gràcies, una vegada més, a l’acció
de les rates. Es coneix amb detall com anaven els gegants gràcies a
la publicació d’uns cromos per part de la “Xocolata Ballester”
fets el 1887.
A principis del segle XX,
exactament el 1902, els gegants grossos de Vilanova van ser convidats
al concurs de gegants de Barcelona. La invitació no va ser rebuda
amb molta il·lusió, tot el contrari, més aviat es va rebre amb
molta desgana. Primer per que els nostres gegants no tenien vestits i
es creia que no donaria temps a fer uns vestits dignes pels gegants,
i segon per que es creia que era un perill transportar les figures
més representatives de la nostra ciutat fins a Barcelona. Finalment,
i tot i els inconvenients, es decideix que al Gegant de la Porra i a
la seva dama, se’ls hi faci un nou vestuari per a poder
presentar-se en aquest acte, on hi anava la flor i nata dels gegants
d’arreu de Catalunya. Un grup d’entusiastes vilanovins, amb el
sentor Estalella al davant, van iniciar una campanya per a que els
nostres gegants viatgessin a Barcelona per a participar en el concurs
obrint una subscripció popular per a pagar la nova indumentària.
Aquesta iniciativa va ser vista amb molt bons ulls per a la majoria
de ciutadans de Vilanova, encara que algun sector més radical de la
societat s’hi va oposar. Finalment gràcies al poble es posà en
marxa el procés de confecció del nou vestuari, va ser realitzat per
unes damisel·les sota la direcció del sastre Pau Robert. Es van
realitzar en una de les dependències de l’Hospital. El gegant
anava amb unes robes de color grogós amb la capa vermella i
ribetejada de vellut negre, la geganta duia faldilla i gipó. També
es va augmentar l’alçada dels gegants en uns quants centímetres,
i el seu pes en aquella època era de 97 quilograms el gegant i de
110 quilograms la geganta. El 21 de setembre del 1902 les dues
parelles de gegants, a més del drac, van realitzar una cercavila des
de l’hospital fins a l’estació per que el poble admirés els
nous vestits i acomiadés als gegants en el seu camí cap a
Barcelona. Tot l’esforç va valer la pena ja que els nostres
gegants van guanyar la medalla d’or i diploma d’honor als
“Gegants més alts de Catalunya”. L’arribada dels gegants a
Vilanova desprès de l’èxit del concurs estava anunciada pel dia 5
d’octubre, es va organitzar una arribada triomfal, però en arribar
el tren la gent es va adonar que els gegants no hi eren. Una comitiva
vilanovina va marxar fins a Barcelona per tenir notícies sobre els
gegants. Els gegants no van poder ser enviats quan estava previst. La
seva arribada definitiva estava prevista pel 11 d’octubre. Al mes
següent, durant la Fira de Vilanova, es va organitzar una cercavila
en honor a la parella vilanovina.
Des de que van tornar del
concurs de Barcelona fins la Guerra Civil sabem poca cosa de la vida
dels nostres gegants. Se sap que la indumentària va anant canviant
fins al 1930 que van sortir per última vegada, els gegants van
perdre el turbant deixant enrere el seu aspecte morisc i el gegant va
passar a portar barba per dissimular els cops de la cara. Van sortir
a les festes tradicionals de la nostra vila, també participen el 15
d’agost de 1920 per inaugurar la reconstrucció del Castell de la
Geltrú, el 6 de maig de 1923 participen en el seguici del dia de
l’Assemblea Mariana i el 4 i 11 d’agost de 1929 participen en la
Festa Major del Poble Espanyol dins del recinte de l’exposició
Internacional de Barcelona com a sortides més destacades.
Durant la guerra els gegants van
ser traslladats del temple de Sant Antoni, on restaven guardats des
de el 1790 en la coneguda Casa dels Gegants, fins a l’edifici de
les casernes, ja que aquesta va ser enderrocada. Aquest trasllat va
ser definitiu per a la desaparició definitiva de la parella de
gegants vilanovins. A les casernes els gegants es van quedar
abandonats, i allà entre els nens i les rates es varen encarregar de
destrossar-los i deixar-los inservibles per sempre més. Vilanova es
queda sense els Gegants Grossos.
No només van desaparèixer els
Gegants Grossos, sinó que també la parella de gegantons, el drac i
la mulassa que es van abandonar camí de Barcelona en motiu de
l’Exposició de Barcelona. Vilanova passa de ser una vila rica en
entremesos a quedar-se orfe d’aquests. En aquest context, el 1941,
el geltrunenc Salvador Juncosa i Juncosa va adquirir una parella de
gegants per Corpus. Tot i les bones intencions aquesta parella no va
arrelar mai dins de la societat, ja que els gegants vilanovins eren
dues parelles, una parella d’alts personatges abillats de moros i
una altre de més petita abillada amb el vestit regional de les
terres catalanes. Aquest enyor que tenia la ciutat pels seus
entremesos va fer que un grup de persones del “Fomento
Villanovés” formessin una comissió l’any 1947 per
recuperar els Diables i la Mulassa de Vilanova i que el 1948
fiquessin fil a l’agulla per recuperar les dues estimades parelles
de Gegants i el Drac.
Es planteja recuperar la parella
de Gegants Grossos tal i com eren a principis de segle. Així, se
n’encarregaren els esbossos i el projecte de les quatre figures a
l’artista vilanoví Enric C. Ricart. De plasmar els esbossos en
realitat es va encarregar la famosa casa “El Ingenio” de
Barcelona i la obra va ser realitzada per l’escultor Lluís
Sabadell. A l’escultor se li van exigir dues condicions, una que
els gegants havien de ser molt alts i la segona que s’havia de
deixar seguir el treball de construcció, la primera condició es va
complir, però la segona no, i no es van veure acabats fins la seva
arribada a Vilanova. Les despeses de la construcció dels quatre
gegants es va fer, com era habitual, per subscripció popular i
realitzant espectacles per obtenir encara més diners. Durant la seva
construcció es va poder realitzar una sola visita al taller de la
casa “El Ingenio”, encapçalada per Enric C. Ricart,
indicant a l’escultor alguns retocs. Finalment el 3 d’agost del
1948 els nous gegants arriben a la nostra vila ben embalats. Un cop
muntats hi ha una sorpresa d’última hora, el Gegant no duia porra,
fet que es va resoldre amb poc temps. La porra va ser realitzada en
l’antic “Taller Tomàs”.També van fer els Gegants
Grossos més prims que els seus predecessors, cosa que es va
solucionar uns mesos després.
Per fi tot estava apunt pel dia
5 d’agost del 1948 perquè la ciutat de Vilanova i la Geltrú
tornés a veure els seus estimats Gegant de la Porra, Geganta Grossa,
Hereu i Pubilla. Els nostres gegants tornaven a Vilanova, abillats
amb la seva roba morisca, amb una gran trobada de gegants propers a
la ciutat. Van assistir els gegants de Vilafranca del Penedès,
Sitges, l’Arboç i el Vendrell, així com els gegants del senyor
Juncosa (que passaren a ser els Gegants de la Geltrú fins el 1958,
que es van vendre a la població de La Garriga). El punt de trobada
va ser un reformada església de Sant Antoni Abat. Des d’allí, una
cercavila formada pel drac, la mulassa, el ball de diables, el ball
de bastons, els Nens del Vendrell, els quatre gegants de la ciutat i
tots els gegants convidats iniciaren el recorregut fins a
l’ajuntament, on es féu l’entrega oficial dels nous gegants a la
vila. Per la seva estrena vam tenir l’honor d’estar acompanyats
pels Gegants de Sitges, del Vendrell, de Vilafranca del Penedès, de
l’Arboç i els Gegants de la Garriga.
Amb l’estrena dels nous
gegants també sorgí un grup de persones encarregades de dur i fer
ballar els gegants, formada per sis persones pels grossos i sis pels
gegantons. El primer cap de colla fou en Francesc Bruna, el Panxo,
que féu ballar el Gegant de la Porra durant dues dècades.
La primera restauració
important després de la recuperació es va realitzar el 1961 de la
mà de l’encarregat de mantenir els entremesos, en Josep Alzina.
S’encarregà un vestuari nou al senyor Juan Antonio, sastre d’una
sastreria de les Rambles de Barcelona. Va fer uns esbossos genials,
uns vestits morescos amb sanefes i brodats impressionants. A finals
dels anys 60 es fa una restauració més profunda i es pinten de nou.
L’any 1983 es canvien els
vestits, reproduint els que portaven fins al moment, aprofitant, fins
i tot, els brodats i les sanefes que portaven fins al moment,
canviant només els velluts i les teles dels vestits. La reforma es
va fer integrament a Vilanova, a mans de la modista Pilar Benito i
Miró, i el pagament es va fer per subscripció popular. L’última
restauració important que han tingut els quatre gegants va ser l’any
1998 en motiu dels 50 anys de la seva recuperació. Primer a nivell
de vestuari es van canviar els dos turbants. A nivell d’estructura
es van rascar totalment les cares
excepte els ulls ja que tenen una
personalitat pròpia. Se’ls va reparar tots els cops i esquerdes
que poguessin tenir i es van pintar de nou. També es van reparar les
quatre mans i els quatre cossos. Aquest treball el va realitzar
l’artista geganter Jordi Grau del “Taller Drac Petit”
de Terrassa.
Finalment l’any 2005 es van
canviar els vestits degut als seu mal estat. Va ser un canvi total,
és a dir, es va respectar el disseny anterior, però es van canviar
velluts, roba, turbants i es van realitzar els brodats i sanefes
nous. La dissenyadora i coordinadora de la realització dels nous
vestits va anar a càrrec de Gemma Malé de Mataró, i la seva
realització va ser feta per Toni Mujal en el seu taller de Cardona.
Tot i així des de l’aparició
de la Colla Gegantera l’any 1981 ha anat realitzant petites
reformes, com canviar les joies de la geganta, canviar turbants dels
dos gegants, els bastiments de fusta, canvis de porra, i tot el
necessari per mantenir els gegants en perfecte estat.
Des de la recuperació fins als
nostres dies els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú s’han
encarregat de representar la nostra vila amb dignitat i fermesa, i la
ciutat de Vilanova viu amb orgull tenir una de les parelles de
gegants més important dins del mapa català. En els últims temps
els nostres gegants han representat la ciutat a les Festes del Pi, de
Santa María del Mar i de la Mercè de Barcelona, a Vilafranca del
Penedès, a Sitges, a Vic, creuant el Mediterrània per anar a Maó i
fins i tot més avall de l’Ebre per anar a Benicarló i València
(al costat dels gegants petits). Hem de destacar que la parella de
Gegants Grossos van participar a la cerimònia d’obertura dels
Mundials de Futbol del 1982 i als Paralímpics de Barcelona de 1992.
Van realitzar el ball dels gegants dins de la Catedral de Santa Mar a
Barcelona i l’any 2011 van participar per primera vegada a la
història a les Decennals de Valls. També ha sigut l’amfitrió de
vàries trobades de gegants celebrades a Vilanova per celebrar els
seus aniversaris, com la trobada del 1988, la espectacular trobada
amb més de cinquanta colles de gegants que es va celebrar el 1998
per commemorar el 50è aniversari de la seva recuperació, la
celebració del XXVè aniversari de la colla de geganters amb una
trobada de gegants o la participació dels Gegants Bojos de Carnaval
de Solsona per primera vegada a Vilanova i la Geltrú.
L’any 2009 van celebrar els
seus 300 anys de referència històrica amb l’edició d’un conte
titulat “Quants anys feu, gegants?” escrit per Marta
Minela i il·lustrat per Sebastià Serra i d’un llibre commemoratiu
sota el títol “Ara vénen els Gegants” escrit per
Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda Eloi Miralles, Bienve Moya i
Heribert Masana. Es va realitzar una exposició única, i fins avui
no igualada, al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú que va
contar amb la participació dels Gegants de l’Arboç (originals),
de Cardona, de la Casa de la Caritat (Carnaval) de Manresa
(originals), les testes i mans originals dels gegants del Pi de
Barcelona, les testes originals dels Gegants d’Olot, els Indis de
Reus (originals), els de Sitges (originals), els vells de Solsona,
els vells de Tarragona (Cos del Bou), els de Plaça Nova de
Barcelona, els de Vic, els de Vilafranca del Penedès, els braços
dels gegants de la “Cuyna Vella”, els gegants petits de Vilanova
i els Gegants Grossos. També es va realitzar, dins del marc de la
Festa Major de Vilanova, una trobada de gegants centenaris on vam
gaudir dels gegants de l’Arboç, els de la Ciutat de Barcelona, els
de Cardona, Casa de la Caritat de Barcelona, la Família Robafaves de
Mataró, els gegants de Lleida, els gegants i gegantons del Pi de
Barcelona, Manresa, Santa Maria del Mar, els Vitxets, Moros i Indis
de Reus, Badalona, Plaça Nova de Barcelona, Sitges (originals), Cos
del Bou de Tarragona, Vic, Vilafranca del Penedès i les dues
parelles centenàries de la ciutat. Pel setembre es va dur a terme la
primera trobada de gegants amb porra de Catalunya i es van poder
veure ballar per la ciutat als gegants de Plaça Nova (còpies),
d’Amer, de Calella, de Valls, Jaume I el Conqueridor de Lleida, de
Sanaüja, de Manlleu, gegantons de la Família Caelles-Freixes de
Solsona i els nostres propis gegants grossos. Durant el mes d’octubre
es va aconseguir una fita per l’aniversari vam pujar els Gegants
Grossos a Montserrat a peu sortint des de Monistrol. Altres actes va
ser recuperar el Corpus, una exposició-concurs de fotografies,
exposició de fotografies antigues i la presentació d’un quadre
sobre l’aniversari realitzat per l’artista geltrunenc Abel
Masana. El record de l’aniversari va anar a càrrec de Jesús Rex.
També per l’aniversari la Colla li va regalar al gegant una nova
daga, així recuperàvem aquest element tan tradicional del nostre
gegant.
Per la Festa Major del 2011 la
geganta grossa estrena un nou vel.
